paor

Définition, traduction, prononciation, anagramme et synonyme sur le dictionnaire libre Wiktionnaire.

Ancien occitan[modifier le wikicode]

Étymologie[modifier le wikicode]

Du latin pavor.

Nom commun [modifier le wikicode]

paor féminin

  1. Peur.
    • Si m’apodera jois e.m vens :
      Meravilh’ es com o sofris
      Car no dic e non esbruis
      Per cui sui tan gais e jauzens !
      Mas greu veiretz fin’ amansa
      Ses paor e ses doptansa,
      C’ades tem om vas so c’ama, falhir,
      no.m par bos essenhamens,
      Ans es foli’ et efansa
      Qui d’amor a benanansa
      Ni.n vol so cor ad autre descobrir,
      Si no l’en pot o valer o servir.
      — (Bernart de Ventadour, Ab joi mou lo vers el comens)

Voir aussi[modifier le wikicode]

  • paur en occitan moderne

Catalan[modifier le wikicode]

Étymologie[modifier le wikicode]

Du latin pavor.

Nom commun [modifier le wikicode]

Singulier Pluriel
paor
\Prononciation ?\
paors
\Prononciation ?\

paor [Prononciation ?] féminin

  1. (Archaïsme) Variante de por.
    • Los peregrins tots ensems votaran
      e prometran molts dons de cera fets;
      la gran paor traurà a llum los secrets
      que al confés descoberts no seran.
      — (Ausiàs March, Veles e vents)