calorada
Catalan[modifier le wikicode]
Étymologie[modifier le wikicode]
Nom commun [modifier le wikicode]
Singulier | Pluriel |
---|---|
calorada \Prononciation ?\ |
calorades \Prononciation ?\ |
calorada [Prononciation ?] féminin
- Bouffée de chaleur.
- Abaixar les persianes a les hores de sol i obrir les finestres a la nit per ventilar. Recomanacions per passar millor la calorada a casa els pròxims dies — (324.cat sur Twitter (lien). Compte officiel.)
Occitan[modifier le wikicode]
Étymologie[modifier le wikicode]
Nom commun [modifier le wikicode]
Singulier | Pluriel |
---|---|
calorada \kaluˈɾaðo̞\ |
caloradas \kaluˈɾaðo̞s\ |
calorada [kaluˈɾaðo̞] (graphie normalisée) féminin
- Bouffée de chaleur, moment de forte chaleur ; chaleur passagère dans l’atmosphère comme avant un orage.
- Car dau jovent la calorada
Ven d’esclatar dins sa corada. — (Calendau)
- Car dau jovent la calorada
- Échauffaison, concupiscence.
- Syncope, évanouissement qui vient à un malade.
Vocabulaire apparenté par le sens[modifier le wikicode]
- 1
- 2
- 2
Prononciation[modifier le wikicode]
- languedocien : [kaluˈɾaðo̞]
- rouergat : [kɔluˈɾaðo̞], [kaluˈɾaðo̞]
Références[modifier le wikicode]
- Loís Alibèrt, Dictionnaire occitan-français selon les parlers languedociens, Institut d’Estudis Occitans, 1997 ISBN 2-85910-069-5
- (oc) Joan de Cantalausa, Diccionari General Occitan a partir dels parlars lengadocians, 2002, ISBN 2-912293-04-9, C.A.O.C. → consulter cet ouvrage
- Frédéric Mistral, Lou Tresor dóu Félibrige ou Dictionnaire provençal-français embrassant les divers dialectes de la langue d’oc moderne, 1879
- Josiane Ubaud, Diccionari ortografic, gramatical e morfologic de l’occitan segon los parlars lengadocians, Trabucaire, 2011, ISBN 978-2-84974-125-2
- Aimé Vayssier, Dictionnaire patois-français du département de l’Aveyron, [1879] 2002, ISBN 2-7348-0750-5, Éditions Jean Laffite → consulter cet ouvrage