guèrra
Apparence
Étymologie
[modifier le wikicode]Nom commun
[modifier le wikicode]| Singulier | Pluriel |
|---|---|
| guèrra \ˈgero̞\ |
guèrras \ˈgero̞s\ |
guèrra \ˈgero̞\ (graphie normalisée) féminin
- Guerre.
Pastorsa, cal pregar nòstre Dieu
— (« Entà Nadal », Cançon vòla - Chants languedociens et gascons, décembre 1979, CRDP Toulouse)
Per que nos salve, mòrts o vius
E per que sus la tèrra
Sa santa volontat
Apasime la guèrra
Del demon estacatLa guèrra de Gàllia n’èra estada qu’una passejada sens glòria, dins de forèstes salvatjas, qualques batèstas menudas contra d’òmes del pitre nus.
— (Jean Boudou, Lo libre dels grands jorns, 1964 [1])- La guerre des Gaulles n’avait été qu’une promenade sans gloire, dans des forêts sauvages, quelques petites batailles contre des hommes à la poitrine nue.
Lesin coneguèt la prison militara. Passèt al conselh de guèrra.
— (Jean Boudou, Las domaisèlas, 1975 [1])- Lesin connut la prison militaire. Il passa en conseil de guerre.
Decidiguèri un còp per totes que per ieu, aquesta puta de guèrra èra acabada !
— (Franc Bardòu, La nuèit folzejada, 1997 [1])- Je décidai une fois pour toutes que pour moi, cette putain de guerre était terminée !
La guèrra e lo mercat negre an perit totas las valors vièlhas. Los joves respèctan plus res.
— (Marcèu Esquieu, Dels camins bartassièrs, 2002 [1])- La guerre et le marché noir ont détruit toutes les anciennes valeurs. Les jeunes ne respectent plus rien.
Dérivés
[modifier le wikicode]Prononciation
[modifier le wikicode]- France (Béarn) : écouter « guèrra [ˈgero̞] »
Références
[modifier le wikicode]- Congrès permanent de la lenga occitana, 20 dictionnaires occitans en ligne, XIX - XX s → consulter cet ouvrage
- Academia Occitana-Consistòri del Gai Saber, Diccionari General de la Lenga Occitana (DGLO), XXI s → consulter cet ouvrage
- (oc) Joan de Cantalausa, Diccionari General Occitan a partir dels parlars lengadocians, 2002, ISBN 2-912293-04-9, C.A.O.C. → ieo12.org, mertyl.free.fr (PDF)
- Christian Laux, Dictionnaire occitan-français (Laux), Institut d’Estudis Occitans, 2001 → consulter en ligne
- Josiane Ubaud, Diccionari ortografic, gramatical e morfologic de l’occitan segon los parlars lengadocians, Trabucaire, 2011, ISBN 978-2-84974-125-2
- [1] Bras, M. & Vergez-Couret, M., Universitat de Tolosa Joan Jaurés, Basa Textuala per la lenga d'Òc, XIX - XXI s → consulter cet ouvrage