infamés

Voir aussi : infâmes, infames

Français

Forme de verbe

Voir la conjugaison du verbe infamer
Participe	Présent
	Passé
		(masculin pluriel) infamés

infamés \ɛ̃.fa.me\

1. Participe passé masculin pluriel de infamer.

Anagrammes

→ Modifier la liste d’anagrammes

• famines
• infasme
• nifâmes

Espagnol

Forme de verbe

Voir la conjugaison du verbe infamar
Subjonctif	Présent	que (yo) infamés
		que (tú) infamés
		que (vos) infamés
		que (él/ella/usted) infamés
		que (nosotros-as) infamés
		que (vosotros-as) infamés
		que (os) infamés
		(ellos-as/ustedes) infamés
	Imparfait (en -ra)	que (yo) infamés
		que (tú) infamés
		que (vos) infamés
		que (él/ella/usted) infamés
		que (nosotros-as) infamés
		que (vosotros-as) infamés
		que (os) infamés
		(ellos-as/ustedes) infamés
	Imparfait (en -se)	que (yo) infamés
		que (tú) infamés
		que (vos) infamés
		que (él/ella/usted) infamés
		que (nosotros-as) infamés
		que (vosotros-as) infamés
		que (os) infamés
		(ellos-as/ustedes) infamés
	Futur	que (yo) infamés
		que (tú) infamés
		que (vos) infamés
		que (él/ella/usted) infamés
		que (nosotros-as) infamés
		que (vosotros-as) infamés
		que (os) infamés
		(ellos-as/ustedes) infamés

infamés \iɱ.faˈmes\

1. Deuxième personne du singulier (vos) du présent du subjonctif de infamar.

Prononciation

• Madrid : \iɱ.faˈmes\
• Séville : \iɱ.faˈmeh\
• Mexico, Bogota : \iɱ.f(a)ˈmes\
• Santiago du Chili, Caracas : \iŋ.faˈmeh\
• Montevideo, Buenos Aires : \iɱ.faˈmes\