humés

Voir aussi : humes

Français

Forme de verbe

Voir la conjugaison du verbe humer
Participe	Présent
	Passé
		(masculin pluriel) humés

humés ^{(h aspiré)}\y.me\

1. Participe passé masculin pluriel de humer.

Anagrammes

→ Modifier la liste d’anagrammes

• mushe, mushé

Espagnol

Forme de verbe

Voir la conjugaison du verbe humar
Subjonctif	Présent	que (yo) humés
		que (tú) humés
		que (vos) humés
		que (él/ella/usted) humés
		que (nosotros-as) humés
		que (vosotros-as) humés
		que (os) humés
		(ellos-as/ustedes) humés
	Imparfait (en -ra)	que (yo) humés
		que (tú) humés
		que (vos) humés
		que (él/ella/usted) humés
		que (nosotros-as) humés
		que (vosotros-as) humés
		que (os) humés
		(ellos-as/ustedes) humés
	Imparfait (en -se)	que (yo) humés
		que (tú) humés
		que (vos) humés
		que (él/ella/usted) humés
		que (nosotros-as) humés
		que (vosotros-as) humés
		que (os) humés
		(ellos-as/ustedes) humés
	Futur	que (yo) humés
		que (tú) humés
		que (vos) humés
		que (él/ella/usted) humés
		que (nosotros-as) humés
		que (vosotros-as) humés
		que (os) humés
		(ellos-as/ustedes) humés

humés \uˈmes\

1. Deuxième personne du singulier (vos) du présent du subjonctif de humar.

Prononciation

• Madrid : \uˈmes\
• Séville : \uˈmeh\
• Mexico, Bogota : \uˈmes\
• Santiago du Chili, Caracas : \uˈmeh\
• Montevideo, Buenos Aires : \uˈmes\