intimés

Voir aussi : intimes

Français

Forme de nom commun

Singulier	Pluriel
intimé	intimés
\ɛ̃.ti.me\

intimés \ɛ̃.ti.me\ masculin

1. Pluriel de intimé.

Forme de verbe

Voir la conjugaison du verbe intimer
Participe	Présent
	Passé
		(masculin pluriel) intimés

intimés \ɛ̃.ti.me\

1. Participe passé masculin pluriel de intimer.

Anagrammes

→ Modifier la liste d’anagrammes

• mitines

Espagnol

Forme de verbe

Voir la conjugaison du verbe intimar
Subjonctif	Présent	que (yo) intimés
		que (tú) intimés
		que (vos) intimés
		que (él/ella/usted) intimés
		que (nosotros-as) intimés
		que (vosotros-as) intimés
		que (os) intimés
		(ellos-as/ustedes) intimés
	Imparfait (en -ra)	que (yo) intimés
		que (tú) intimés
		que (vos) intimés
		que (él/ella/usted) intimés
		que (nosotros-as) intimés
		que (vosotros-as) intimés
		que (os) intimés
		(ellos-as/ustedes) intimés
	Imparfait (en -se)	que (yo) intimés
		que (tú) intimés
		que (vos) intimés
		que (él/ella/usted) intimés
		que (nosotros-as) intimés
		que (vosotros-as) intimés
		que (os) intimés
		(ellos-as/ustedes) intimés
	Futur	que (yo) intimés
		que (tú) intimés
		que (vos) intimés
		que (él/ella/usted) intimés
		que (nosotros-as) intimés
		que (vosotros-as) intimés
		que (os) intimés
		(ellos-as/ustedes) intimés

intimés \in.tiˈmes\

1. Deuxième personne du singulier (vos) du présent du subjonctif de intimar.

Prononciation

• Madrid : \in.tiˈmes\
• Séville : \iŋ.tiˈmeh\
• Mexico, Bogota : \in.t(i)ˈmes\
• Santiago du Chili, Caracas : \iŋ.tiˈmeh\
• Montevideo, Buenos Aires : \in.tiˈmes\