jutjar
Ancien occitan
Cette entrée est considérée comme une ébauche à compléter en ancien occitan. Si vous possédez quelques connaissances sur le sujet, vous pouvez les partager en modifiant dès à présent cette page (en cliquant sur le lien « modifier le wikicode »). |
Étymologie
- Du latin judicare.
Verbe
jutjar
- Juger, condamner.
- Apprécier.
Variantes
Références
- François Raynouard, Lexique roman ou Dictionnaire de la langue des troubadours, comparée avec les autres langues de l’Europe latine, 1838–1844 → consulter cet ouvrage
Catalan
Étymologie
- Du latin iudicare.
Verbe
jutjar
- Juger.
- Assats ha seny qui no ha sentiment
per encerquar e trobar la rahó,
e pren esment de mal del conpanyó;
per cas passat jutja lo seu present. — (Ausiàs March, Molt he tardat en descobrir ma falta,)
- Assats ha seny qui no ha sentiment
Prononciation
- oriental : \ʒuˈd͡ʒa\
- valencien : \d͡ʒuˈd͡ʒaɾ\
- valencien central : \t͡ʃuˈt͡ʃaɾ\
- nord-occidental : \d͡ʒuˈd͡ʒa\
Occitan
Étymologie
- Du latin iudicare.
Verbe
jutjar \d͡ʒyˈd͡ʒa\ (graphie normalisée)
Prononciation
- France (Béarn) : écouter « jutjar [Prononciation ?] »