herba
Définition, traduction, prononciation, anagramme et synonyme sur le dictionnaire libre Wiktionnaire.
Sommaire |
[modifier] Français
Forme de verbe
| Conjugaison du verbe herber | ||
|---|---|---|
| Indicatif | ||
| Passé simple | ||
| il/elle/on herba | ||
herba /ɛʁ.ba/
- Troisième personne du singulier du passé simple du verbe herber.
[modifier] Catalan
Étymologie
- Du latin herba.
Nom commun
herba /Prononciation ?/ féminin
- (Botanique) Herbe.
Dérivés
- herba apegalosa
- herba apegalosa
- herba berruguera
- herba blanca
- herba blenera
- herba cabruna
- herba capsigranyera
- herba capsotera
- herba cidrera
- herba cloquera
- herba cociada
- herba cociera
- herba cuquera
- herba de cent nusos
- herba de cingle
- herba de l′ala
- herba de la creu
- herba de la gota
- herba de la marfuga
- herba de la plata
- herba de la prunella
- herba de la ràbia
- herba de la taca
- herba de l′escorpí
- herba de les morenes
- herba de l′esparver
- herba de les patarrugues
- herba de les set sagnies
- herba de mala bua
- herba de papatx
- herba de Santa Margarida
- herba de Santa Sofia
- herba de Sant Benet
- herba de Sant Cristòfol
- herba de Sant Felip
- herba de Sant Jaume
- herba del bàlsam
- herba del cuc
- herba del ferro
- herba del mal de pedra
- herba del mal gra
- herba del mesc
- herba del nord
- herba del pastell
- herba del traïdor
- herba del vesc
- herba dels canonges
- herba dels fics
- herba dels gats
- herba de Sant Jordi
- herba de Sant Pelegrí
- herba de Sant Ponç
- herba de Sant Robert
- herba de Sant Roc
- herba de Sant Segimon
- herba desinflamatòria
- herba de tall
- herba d'olives
- herba donzella
- herba d'or
- herba d'orenetes
- herba emperadora
- herba escombrera
- herba espitllera
- herba esquellera
- herba estanyera
- herba felera
- herba fetgera
- herba foradada
- herba forrera
- herba freixurera
- herba gelada
- herba llombriguera
- herba mate
- herba medicinal
- herba melsera
- herba menuda
- herba morenera
- herba negra
- herba nusosa
- herba paixellera
- herba passerella
- herba pedrera
- herba penyalera
- herba perdiuenca
- herba pigotera
- herba pinera
- herba pixosa, herba pixotera
- herba plana
- herba platera
- herba poma
- herba presseguera
- herba prima
- herba pucera
- herba puntera
- herba remuguera
- herba roquera
- herba salada
- herba sana
- → voir herba talpera
- herba tora
- herba torçonera
- herba turmera
- herba ventolera
- herba vergera
- herba xinxera
- mala herba
Références
- [1] : Gran Diccionari de la llengua catalana, 1999 (herba)
[modifier] Latin
Étymologie
- Étroitement apparenté à celui qui donne gramen, d’un radical indo-européen commun *ghre:- [1] (« verdir, pousser ») qui donne grass, green, grow.
- Comparez [2] avec le grec ancien φορβή, phorbê (« pâturage »), d’un radical signifiant « nourrir ».
Nom commun
| Cas | Singulier | Pluriel |
|---|---|---|
| Nominatif | herba | herbae |
| Vocatif | herbă | herbae |
| Accusatif | herbăm | herbās |
| Génitif | herbae | herbārŭm |
| Datif | herbae | herbīs |
| Ablatif | herbā | herbīs |
herba /Prononciation ?/ féminin
- Herbe, gazon, herbage.
- in herba recumbere, Cicéron : être étendu sur la pelouse.
- adhuc tua messis in herba est, Ovide : ta moisson est encore en herbe (tu te presses trop d'espérer).
- Plante, plante médicinale.
- (Figuré) Palme de la victoire.
- herbam dare, Fest. ; herbam porrigere, Pline
- céder la palme, s'avouer vaincu.
- herbam dare, Fest. ; herbam porrigere, Pline
Synonymes
Dérivés
- herbaceus, de la couleur de l'herbe, vert.
- herbans, couvert d'herbe, verdoyant.
- herbanus, qui mange de l'herbe, herbivore.
- herbarĭa, botanique.
- herbariae, animaux herbivores.
- herbarĭum, ouvrage de botanique.
- herbārĭus, botaniste.
- herbaticus, herbivore.
- herbesco, se couvrir d'herbes, se couvrir de plantes vertes; verdoyer.
- herbeus, vert, de la couleur de l'herbe.
- herbido, rendre vert, rendre verdoyant.
- herbidus, couvert d'herbes, de gazon.
- herbifĕr, qui produit de l'herbe, couvert d'herbes.
- herbigradus, qui marche dans l'herbe.
- herbilis anser : oie nourrie d'herbes.
- herbipotens, connaît la vertu des simples.
- herbōsus, herbeux, couvert d'herbe.
- herbŭla, brin d'herbe, petite herbe.
- herbuscŭla, petit brin d'herbe.
Mots dérivés dans d’autres langues
Références
- Félix Gaffiot, Dictionnaire latin français, Hachette, 1934 (herba)
- [1] Pokorny *ghre:-
- [2] Charlton T. Lewis & Charles Short, A Latin Dictionary, Clarendon Press, Oxford, 1879 (herba)